14 juny Com tens el teu rellotge biològic?

 

El sistema circadià és el nostre rellotge biològic central i regula gairebé tots els aspectes del nostre metabolisme i de la nostra salut. Ho fa gràcies a un ritme perfectament sincronitzat amb el sol i a través de les bioreaccions que el nostre organisme genera per mitjà dels nutrients. És per això, que qualsevol desequilibri del nostre metabolisme, podria tenir el seu origen, a més de en una nutrició deficient, en una arítmia circadiana (o cronodisrupció), una alteració de l’ordre temporal intern respecte a l’ordre extern. En aquest article descobriràs les claus per sincronitzar el teu rellotge biològic amb la natura i combinant això amb una alimentació biològica i una activitat física adequada gaudiràs de grans dosis de salut, equilibri energètic i vitalitat, alhora que rejoveniràs, per dins i per fora.

per l’eva roca

Tots els éssers vius tenim un rellotge intern que ens permet sincronitzar-nos i adaptar-nos a les variacions diàries, anuals i estacionals de l’entorn ambiental, marcades pel sol, a través de la temperatura, la llum i la humitat. L’adaptació a aquestes variacions diàries estan marcades pel ritme circadià, que circa-dia significa prop d’un dia. Sincronitzar i adaptar la nostra fisiologia amb els ritmes de la natura és clau perquè el nostre organisme (i el de qualsevol ésser viu) pugui mantenir la vida. Per tal de que aquesta adaptació pugui esdevenir, cal l’existència del sistema circadià o rellotge biològic: un sistema d’oscil·ladors endògens i estructures de sincronització que regulen l’organisme perquè s’adapti als ritmes i canvis ambientals diaris com la llum, la temperatura corporal, el ritme son/vigilia, el ritme activitat/repòs, els ritmes hormonals, les activitats metabòliques, els ritmes dels neurotransmissors cerebrals, etc. Aquests ritmes els coneixem també amb el nom de bioritmes.

Els humans vivim en ambients molt cronodisruptius a causa de la vida moderna que portem, industrialitzada, tecnològica i extremadament desnaturalitzada. Els majors cronodisruptors son:

• La contaminació lumínica.
• La contaminació electromagnètica artificial.
• La contaminació química i dels metalls pesants.
• L’estrés continu.
• El son irregular.
• L’alteració hormonal a causa dels medicaments i toxines.
• La desnutrició i la sobrealimentació. Àpats freqüents i buits de nutrients i sense respectar el dejuni fisiològic.
• La termostatització constant i les temperatures temperades.
• L’activitat física desequilibrada: massa intensa o massa lleugera i/o practicada a la tarda-vespre o nit.

 

Aquests cronodisruptors alteren el funcionament del sistema circadià desincronitzant el nostre rellotge biològic amb la resta de rellotges oscil·ladors situats en tots els òrgans del nostre cos perfecte, de tal manera que el nostre organisme no sap quan és de dia i quan és de nit i, per tant, secreta erròniament les hormones reguladores dels bioritmes, com la melatonina o el cortisol, i l’organisme no pot dur a terme correctament les seves funcions vitals provocant així un munt de patologies, la majoria d’elles, mal diagnosticades i d’altres, que els metges ja no saben com etiquetar. Per exemple, una cronodisrupció, en primer terme, afecta negativament els nivells de melatonina i cortisol, causant desequilibris i modificacions en el metabolisme de la insulina i la glucosa. Per això, un dels símptomes de l’arítmia circadiana és el síndrome metabòlic i la diabetis. I així podríem continuar amb una llarga llista de símptomes, síndromes i patologies.

 

FUNCIONAMENT DEL SISTEMA CIRCADIÀ

A través de la melanopsina, unes cèl·lules fotosensibles de la retina de l’ull, rebem la llum del sol i el rellotge intern es posa en hora enviant un senyal al nucli supraquiasmàtic, que es troba al mig de l’hipotàlam. El nucli supraquiasmàtic és considerat el principal marcapassos del ritme circadià. Aquest marcapassos li indica a la glàndula pineal si ha de fabricar o no l’hormona reguladora del rellotge biològic i inductora de la son: la melatonina. La pineal és una petita glàndula ubicada entre els dos hemisferis del cervell, que té forma de pinya de pi, per això el nom de pineal. Les cèl·lules de la glàndula pineal agafen el triptòfan (un dels aminoàcids essencials) de la sang i el converteixen en serotonina que després es converteix en melatonina. Una bona secreció de serotonina, a més de requerir una glàndula pineal sana i no calcificada pel fluor i altres toxines, requereix una nutrició òptima. Trobem altes quantitats de triptòfan en els brots verds, els créixens, el plàtan, la pinya, les cireres, l’alvocat, les prunes, els espinacs, la remolatxa, la pastanaga, l’api, el bròcoli, els dàtils, les llavors activades, sobretot en les de sèsam, girasol i carbassa i en el cacau cru.

Un bon funcionament de la glàndula pineal, secretarà alts nivells de melatonina durant la nit i gairebé nuls durant el dia i gaudirem d’un bon i llarg son nocturn.

En persones sanes, la síntesi de melatonina s’inicia al capvespre, en disminuir la llum i arriba al seu pic cap a les 2h de la matinada. A partir d’aquesta hora decreix poc a poc, sent mínima durant el dia. El pic màxim coincideix amb el valor més baix de la temperatura corporal.

Ara que ja saps com funciona el sistema circadià i que la llum és el principal factor regulador de la secreció de melatonina, sabràs també que l’exposició a la llum artificial i a les pantalles de televisió i mòbil a partir del capvespre inhibeixen la producció de melatonina i, per tant, desajusten el teu rellotge biològic. Una exposició a la llum del sol al matí, en clarejar (tant bon punt surt el sol), causa un avenç del seu cicle de producció, cosa que significa que el pic de secreció de melatonina passarà abans i gaudirem d’un son més profund i reconfortant en alinear-nos amb els ritmes de la natura. Quan ens exposem a la llum artificial i a les pantalles a la tarda, la fase es retarda i les nostres cèl·lules s’oxiden i s’inflamen. La melatonina, a més de ser la reguladora del sistema circadià, també és una potent antioxidant, neutralitzant els radicals lliures i també és anticacerígena, antiinflamatòria i immunoestimulant.

El cortisol, l’hormona de l’estrés, també juga un paper essencial en el sistema circadià i treballa en sintonia, de forma antagònica, amb la melatonina: mentre que la melatonina s’incrementa durant la tarda/vespre, el cortisol disminueix o viceversa i al matí igual: en clarejar, la melatonina disminueix i el cortisol augmenta. Per tant, un nivell alt d’estrès a la tarda, inhibirà i retardarà la secreció de melatonina i el posterior son. Aquest, és un dels motius principals de l’insomni. L’estrés tant pot ser mental, emocional com cel·lular. Pots pensar que estàs en pau mentalment, mentre les teves cèl·lules s’estan fregint a causa de la radiació del wifi o del flicker de les bombetes, per exemple.

Ara també és fàcil d’entendre què passa fisiològicament amb un jet lag: es desplaça la franja horària del rellotge biològic intern de forma brusca provocant que els nivells de melatonina i de cortisol circulants en sang no es corresponguin amb el cicle llum/foscor de l’ambient, provocant arítmia circadiana. De la mateixa manera, els passa a les persones que treballen en torns de nit.

Cal saber també, que durant el cicle menstrual hi ha un descens de secreció de melatonina en la fase pre-ovulatòria i que fer esport al vespre o menjar a la nit, igual que exposar-nos a les pantalles i llum artificial per la tarda, endarrereix la producció de melatonina.

A partir de la sincronització del nostre rellotge intern a través de la melatonina i el cortisol, es regulen diferents ritmes bioquímics, fisiològics i comportamentals que marcaran el ritme de les nostres activitats perquè esdevinguin en el moment oportú. Si les nostres activitats, com la son, l’alimentació, l’activitat física i les interaccions socials no estan en sintonia amb els ritmes de la natura i els nostres ritmes biològics, podrien exercir un efecte de desincronització sobre l’oscil·lador (rellotge biològic intern). Una alteració del nostre rellotge biològic repercutirà ràpidament en la nostra salut, vitalitat i productivitat i si la sostenim gaire en el temps, esdevindrà l’arítmia circadiana (o cronodisrupció), causant:


• Estrés oxidatiu i inflamació cel·lular.
• Envelliment prematur. 
• Trastorns del son.
• Infertilitat.
• Hipercortisolisme.
• Desequilibris hormonals.
• Síndrome metabòlic, obesitat, diabetis.
• Problemes digestius. 
• Taquicàrdies.
• Malalties cardiovasculars.
• Hipertensió arterial. 
• Fetge gras.
• Apatia, depressió.
• Fred corporal. 
• Poc reactius, dificultat per a concentrar-se, pèrdua de memòria i disfunció cognitiva. 
• Ansietat.
• Inflamació.
• Mal de cap.
• Fatiga.
• Immuno-deficiència. 
• Autisme. 
• Trastorn bipolar.
• Alzheimer i malalties neurodegeneratives.
• Càncer.

 

Aquests símptomes o malalties també estan lligades a uns nivells baixos de melatonina, nivells alts de cortisol i una calcificació de la glàndula pineal. Tot forma part d’una sinergia de condicions a causa d’una desnaturalització humana que causa un estrés oxidatiu i inflamació cel·lular constant. No ens interessa gens que això passi.
Aleshores, per naturalitzar-nos, cal connectar-nos amb aquests 5 elements bàsics, primordials, antioxidants i mantenidors de vida:


• L’oxigen
• El sol
• L’aigua pura
• L’alimentació viva
• L’amor

I, per descomptat, descontaminar-nos de l’electromagnetisme, la llum artificial, les toxines com el flúor (present en l’aigua de xarxa i dentífrics) i el glifosat (present en tots els aliments no ecològics) i dels metalls pesants com a principals causants de l’enverinament corporal i la calcificació de la glàndula pineal.

ENVELLIMENT DEL SISTEMA CIRCADIÀ

El sistema circadià, igual que tots els sistemes i òrgans del nostre organisme, madura durant els primers mesos de vida, assoleix la seva maduració plena en la vida adulta i després va envellint. Si l’entrenem bé seguint una vida fisiològica, madurarà bé. Factors com el nostre naixement i criança (moment del dia que naixem, si hem nascut mitjançant part natural/cesària, amb llum natural/artificial, alletament matern/artificial, etc.) influirà en aquesta maduració. Més tard, factors com una vida nocturna en l’adolescència o en l’edat adulta, horaris laborals nocturns, llevar-nos massa aviat o massa tard en torn la sortida del sol, anant a dormir tard, dormir poc, exposar-nos a la llum artificial, pantalles i radiacions electromagnètiques artificials (ràdio, televisió, microones, wifi, 3G, 4G, 5G, etc.), una mala alimentació o una activitat física inadequada, faran que el nostre sistema circadià no funcioni bé i patirem d’arritmia circadiana.

En condicions normals, a partir dels 50 anys comença un deteriorament del sistema circadià a causa dels danys en els sensors (retina i pell) i per la disminució de la melatonina (que també estaria provocada per una major calcificació de la glàndula pineal). Als 55 anys es té un 40% menys de melatonina que als 35 anys. Per tal d’evitar l’envelliment prematur cal connectar-nos amb els 5 elements bàsics de naturalització humana (oxigen, sol, aigua, alimentació viva i amor) i sincronitzar el nostre rellotge intern amb uns bons hàbits saludables.

 

SINCRONITZA EL TEU RELLOTGE BIOLÒGIC

Per tal de sincronitzar el teu rellotge biològic i mantenir l’equilibri del teu sistema circadià i, per tant, de totes les teves cèl·lules, és necessari incorporar uns hàbits saludables i una alimentació vitalista que nodreixi les cèl·lules del teu cos. Una cosa sense l’altre no funciona perquè tot forma part d’una sinergia perfecta en un cos perfecte. De la mateixa manera que no li posaries un combustible erroni al teu cotxe perquè no funcionaria i, a més, espatllaries el seu motor, el teu cos també necessita uns ritmes i un combustible correcte per mantenir la vida.

Aquests hàbits sincronitzaran el teu rellotge biològic i el teu organisme funcionarà ple de vitalitat i harmonia cel·lular, a més d’aturar l’envelliment prematur:

1. CONNECTA’T AMB EL SOL I SINCRONITZA EL TEU RELLOTGE BIOLÒGIC.

   Lleva’t uns minuts abans de la sortida del sol, surt fora durant el clarejar sense roba o amb roba lleugera fins i tot a l’hivern Passar fred si fa fred és necessari per regular el nostre sistema circadià, respira profund l’aire dels primers minuts del dia i si fa sol, deixa que els rajos del sol penetrin per la teva pell. Mira uns segons el sol durant els primers minuts de la seva sortida. El ioga solar (o Sungazing) pot ser una bona rutina per a motivar-te a llevar-te d’hora i practicar aquesta sanadora tècnica que, a més de sincronitzar el teu rellotge biològic també activa la glàndula pineal i pituïtària. Durant el dia, preferentment al matí i fins el migdia, pren el sol durant un mínim de 20-30 minuts sense protecció solar, si no, no té cap efecte positiu ni es pot sintetitzar la vitamina D. Si està ennuvolat, surt fora igualment, ja que els oscil·ladors d’entrada presents en la teva pell sincronitzaran igualment el teu rellotge biològic.
   

   Segueix la sincronització acomiadant el dia, contemplant la posta de sol amb una actitud d’amor i gratitud. Pot ser un bon moment per meditar a l’intempèrie i recuperar l’equilibri energètic cos-ment-esperit. L’equilibri del cortisol, és també essencial en el sistema circadià. Si estem estressats a la tarda, tindrem uns nivells massa alts de cortisol i aquesta, recorda, inhibeix la producció de melatonina. Ara, doncs, és un bon moment per practicar ioga suau, meditació o passejar per la natura i relaxar-te.

   
   A partir de la posta de sol, evita la llum artificial i si fos necessari, utilitza espelmes enlloc de bombetes. No triguis en anar a dormir, doncs cal que descansis i dormis un mínim de 7,5 hores, i assegura’t de que el dormitori estigui ben fosc, en silenci i lliure de radiacions elèctriques i electromagnètiques La temperatura de l’ambient també és important per a un bon descans, procura que estigui entre els 15 i els 18ºC i l’ambient ben ventilat i oxigenat. Dormir sense la calefacció i mantenir la finestra lleugerament oberta, és l’ideal. 


    

2. EVITA LA LLUM ARTIFICIAL A PARTIR DEL CAPVESPRE.
   
   Durant el dia, posa les pantalles amb llum càlida, traient els tons blaus i posa la brillantor al mínim. Jo utilitzo el mode nit de les pantalles durant tot el dia. A la tarda, a partir d’una hora abans de la posta de sol, evita tota exposició a les pantalles de televisió, mòbil i tauletes. Evita la llum artificial, sobretot la blava, i utilitza espelmes o bombetes vermelles sense parpadeig ni radiació. La pitjor llum artificial per les nostres cèl·lules és la de LED, fluorescent i qualsevol de les que parpadeixen (flicker).

   
   
   
3. EVITA LES FREQÜÈNCIES ELECTROMAGNÈTIQUES ARTIFICIALS I PRACTICA L’EARTHING.
   
   Evita exposar-te a la radiació electromagnètica artificial, en la mesura que et sigui possible. Apaga el mòbil quan no el necessitis, substiueix el wifi per la connexió per cable i allunya’t de les fonts de radiació. A casa, hem d’aconseguir un descans saludable i reparador, per tant evita qualsevol radiació també elèctrica. Hi ha empreses que mesuren les radiacions a casa i proposen mètodes per a reduir-les. Per tal d’eliminar la contaminació electromagnètica acumulada durant el dia, camina descalç sempre que puguis i fes-ho a la natura, si pots, un mínim d’una hora al dia. Si vius a la ciutat, sempre trobaràs un parc o zona de bosc a prop. Descalça’t i respira. Busca el teu lloc i crea la teva rutina diària d’earthing o grounding. 

   
   
   
4. CREA UN RITME SALUDABLE AMB ELS ÀPATS I RESPECTA EL DEJUNI FISIOLÒGIC DE 16 HORES.
   
   Els bioritmes, el metabolisme i la nutrició treballen en sintonia i estan íntimament lligats en la producció de melatonina, cortisol i en el metabolisme de la glucosa. Per tant, un horari regular dels àpats ajuda a mantenir l’ordre intern del sistema circadià. Els cicles biològics de la digestió/nutrició són:
   
   
- De 6 a 12h és la fase d’eliminació de l’organisme, on esdevé la neteja i l’eliminació de toxines a través del fetge.

   
   – De 12 a 19h és la fase d’ingesta, on esdevé la digestió i metabolització dels aliments per a obtenir energia de forma ràpida i eficient. La millor hora per l’àpat principal, més calòric, és entre les 12:00 i les 14:00h, quan l’activitat del sol és més intensa i els nivells de melatonina són més baixos.
   
   
- De 19 a 6h és la fase d’asimilació i absorció dels nutrients. Fase de descans, recuperació i regeneració gràcies a l’absorció dels nutrients i producció de melatonina. En aquesta fase no hi ha capacitat digestiva i menjar durant la nit augmenta el cortisol, altera el cicle son/vigília i altera el metabolisme: intolerància a carbohidrats, ritme de la temperatura, dificultat per perdre pes, fatiga i dèficit de regeneració cel·lular provocant envelliment prematur i toxèmia corporal.


   
   Com veuràs, perquè surtin els comptes, cal respectar les 16 hores de dejuni (de 19/20h a 11/12h) resultant de sumar la fase d’assimilació i la fase d’eliminació, en el que l’organisme no té capacitat digestiva i menjar o tenir gana fora de la fase d’ingesta, avança o endarrereix el nostre rellotge biològic desajustant el sistema circadià i la secreció hormonal.

   
   
   
5. ALIMENTA’T SEGONS LA TEVA BIOLOGIA, AMB ALIMENTS VIUS.
   
   L’aliment que està adaptat al nostre disseny biològic és net (ens depura i no crea toxines), natural (de la terra), ens nodreix (dur a terme les funcions vitals de l’organisme) i ens vitalitza (ens rejoveneix i ens manté vitals i sans). El Dr. Seignalet definia l’aliment biològic com aquell aliment adaptat al nostre sistema digestiu original, que podem digerir sense crear fermentacions ni putrefaccions i aportant els nutrients necessaris per dur a terme les funcions vitals i els metabolismes sense acumular toxines ni deteriorar la flora intestinal. Trobaràs més informació sobre l’alimentació fisiològica en l’eBook Guia de l’Alimentació Viva. 

   
   
   
6. BEU AIGUA PURA.
   
   El nostre organisme és un 75% aigua i necessita aigua pura i alcalina perquè les nostres cèl·lules funcionin bé. Beu un got d’aigua gran en llevar-te per activar el teu metabolisme i eliminar toxines i després, beu entre 4 i 8 gots diaris d’aigua pura. A més, moltes vegades ens pensem que tenim gana i en realitat només tenim set.
   

   Tot i que hi ha molta controversia sobre què és una aigua de qualitat, avui dia, la més segura és:
   – La que puguis trobar en una font de manantial a la muntanya: AIGUA VIVA.
   – La filtrada a casa, assegurant una eliminació total de toxines i una ionització i remineralització ben estructurada.

   Quan és el moment de beure aigua? 30 minuts abans o 2 hores després dels àpats. 

   
   
   
7. L’ACTIVITAT FÍSICA, TAMBÉ AMB EL SOL I A LA NATURA.
   
   Som éssers solars i tota activitat d’intensitat de moderada a alta, ja sigui física o intel·lectual, ha d’esdevenir al matí, o com a tard abans de les 4 hores de la posta de sol. Practicar esport de certa intensitat per al nostre cos, igual que estressar-nos, mental o cel·lularment, augmentarà els nivells de cortisol i els mantindrà elevats durant 4 hores més. Això inhibirà la producció de melatonina i alterarà el son i els metabolismes que esdevenen a la fase del descans, que són molts i estan relacionats amb la regeneració, nutrició i desintoxicació. Per altra banda, si estem sincronitzats amb el sol, cap a les 17h de la tarda a l’estiu (hora solar) o cap a les 14h a l’hivern, el nostre metabolisme està a tope per cremar greixos a través d’una activitat de càrdio i força muscular. 

   
   L’activitat física a la natura té molts més beneficis que fer-la dins un gimnàs, ja que incorpores l’oxigenació, alcalinització, contacte amb la natura i si la fas descalç, inclous també l’eliminació de radiació electromagnètica i evites la llum artificial tan nociva dels gimnasos.  

Aquest gràfic et mostra el cicle circadià i les activitats que esdevenen en un organisme ben sincronitzat en l’horari d’estiu i quan ens llevem amb el sol a les 6:00h:

 

Una abraçada gran i feliç vida,

Eva Roca
CRUDIVEGÀNIA
IG: @crudivegania | @evarocaraw