12 juny Els enzims

Els enzims són vida, són la vibració de vida que està en totes les substàncies.

Totes les substàncies poden fer la seva funció gràcies als enzims. Tots els teixits, òrgans, cèl·lules… funcionen gràcies al metabolisme dels enzims. Sense enzims, no hi ha vida.

L’enzim és una gran proteïna catalitzadora que accelera una reacció química fent que un procés metabòlic de l’organisme sigui energèticament possible.

A part de la classificació dels 6 tipus d’enzims que es fa en biologia, segons el procés catalitzador, i del què no cal parlar-ne aquí, hi ha dos tipus d’enzims:

• els metabòlics, que s’ocupen de les funcions vitals, els moviments, els canvis del cos i funcions orgàniques i corporals. Produeixen l’energia, la VIDA. A més de les funcions vitals, aquestes petites joies catalitzadores, reparen qualsevol dany del nostre cos causat per lesions, estrès, mala alimentació, mals hàbits de vida, contaminació ambiental i l’envelliment. Així que, tal i com està ara el món, els enzims són or. I, malauradament, no tenim un subministre infinit d’enzims metabòlics i quan s’acaba la nostra reserva, acaba la nostra vida.

• els digestius que ajuden a digerir els aliments junt amb els enzims que contenen els aliments. Per exemple, enzims com les amilases i les proteases degraden molècules grans (midó o proteïnes, respectivament) en altres més petites, de manera que puguin ser absorbides a l’intestí. Les molècules de midó, per exemple, que són massa grans per ser absorbides, són degradades per diversos enzims a molècules més petites com la maltosa, i finalment a glucosa, que si que pot ser absorbida a través de les cèl·lules de l’intestí.

Quant als enzims digestius, que s’inicien gràcies als enzims metabòlics, en tenim que els produeix el nostre propi cos i també obtenim enzims dels aliments que ingerim. La perfecta i meravellosa natura ha creat tants diferents tipus d’enzims com tipus d’aliments hi ha. Cada aliment conté exactament el tipus d’enzim que necessitem per digerir-lo. Increíble, oi? Doncs, vet aquí el punt clau:

Quan prenem qualsevol tipus d’enzim a través dels aliments crus, estem conservant el nostre magatzem d’enzims metabòlics, ja que els estem guardant enlloc de convertir-los en enzims digestius.  A partir de 40ºC els enzims canvien la seva estructura química i moren, per tant, si mengem aliments intactes, crus, que contenen tots els enzims, el nostre organisme no haurà de fer un excés de treball per produïr els enzims necessaris per digerir aquest aliment. Però si cuinem l’aliment, a més de 40ºC, estem destruïnt aquests enzims, gastant enzims metabòlics i desgastant innecessàriament el nostre organisme.Malgrat que els aliments crus conserven els enzims naturals, és bo recordar que al cap d’una hora de la collita de l’aliment, un gran percentatge dels enzims es perden. Així que, quant més fresc, més enzims.

Una dieta rica en enzims augmenta la vitalitat i retarda el procés d’envelliment. Fins i tot ajuda a reparar l’ADN i l’ARN.

La nostra població enzimàtica

Quan som joves tenim un bon patrimoni natural de concentració d’enzims en totes les nostres cèl·lules i bacteris del tracte gastrointestinal. A mesura que envellim, va augmentant la demanda d’enzims, a causa dels aliments cuits que ingerim, els microbis patògens, els virus i els productes químics, i això condueix a l’esgotament de la nostra població enzimàtica. Una persona de 70 anys, té al voltant de la meitat dels enzims d’un jove de 20 anys. Les cèl·lules de la gent gran han perdut més del 90% de la concentració dels enzims que es troben en els nadons. L’envelliment és l’esgotament de l’enzim.

El pàncrees, que produeix els nostres enzims digestius, es torna menys eficient a mesura que envellim a causa de l’escasa disponibilitat d’aquests. Això significa que la indigestió i la disminució de l’absorció de nutrients dels aliments es pot millorar menjant una dieta equilibrada i que la manca dels enzims per extreure els nutrients dels aliments, dóna lloc a deficiències nutricionals. Més que qualsevol altra causa bioquímica, aquesta deficiència esdevé en un augment de pes. Les persones obeses solen estar extremadament desnodrides. La manca d’enzims i l’obesitat van de la mà en la regulació del pes. D’altra banda, aquest desequilibri provoca l’envelliment prematur i la vulnerabilitat a la majoria de malalties.