26 gen. La leucocitosi postprandial és normal?
Segur que has sentit parlar de la leucocitosi, aquest mecanisme de supervivència que té el nostre organisme per augmentar de forma anormal i patològica els glòbuls blancs (leucòcits) i així combatre els virus, gèrmens, bacteris, toxines i verins de la nostra sang i protegir els cos per a mantenir la vida. La leucocitosi esdevé quan s’encén l’alarma en el nostre cos a causa de:
- Una producció elevada de glòbuls blancs per combatre una infecció viral o bacteriana.
- Un trastorn del sistema immunitari a causa d’una malaltia autoimmune com el càncer, l’artritis reumatoide, la inflamació celular, etc.
- Una reacció al·lèrgica o una reacció a una droga o medicament.
- Una reacció per intoxicació o contaminació electromagnètica..
I no és gratis patir leucocitosi, ja que, a més d’esgotar el sistema immunitari i l’energia orgànica i vital, els símptomes evidents d’un excés de glòbuls blancs en sang causen:
- Fatiga, debilitat i cansament.
- Febre, suor i calfreds.
- Sagnats i hematomes en la pell.
- Malestar general.
- Dificultat per pensar.
- Formigueix en les extremitats.
- Dificultat per a respirar.
- Problemes visuals, etc.
Et sona haver patit algun símptoma d’aquests després de menjar? Doncs no t’extranyi perquè tal i com la va descriure l’any 1897 Rudolf Virchow (metge pioner del concepte de la patologia cel·lular), la leucocitosi digestiva és l’augment de glòbuls blancs causats per la digestió. I, tot i que Virchow la definia com un mecanisme normal pel fet de que tots els seus pacients la patien en fer la digestió també havia descrit la leucocitosi com a una patologia anormal, quan la digestió en sí no ho hauria de ser d’anormal perquè és un procés fisiològic. On està, doncs, el problema? La resposta ens la va donar el Dr. Paul Kouchakoff en el !er. Congrés Internacional de Microbiologia (París, 1930), on va presentar el seu estudi (enllaç a baix) resultat de seguir les investigacions de Virchow sobre la leucocitosi digestiva o post-prandial.
El Dr Paul Kouchakoff va fer l’estudi sobre milers de persones a les quals analitzava una gota de sang a diferents intervals d’una digestió, després d’haver ingerit diferents tipus d’aliments, observant que l’índex de glòbuls blancs es duplicaven mitja hora després de la ingesta d’aliments cuits, mentre que aquest índex no augmentava després de la ingesta d’aliments crus. En la digestió d’aliments crus no hi havia leucocitosi digestiva.
Els punts claus del seu descobriment foren:
- En la digestió d’aliments crus no esdevé leucocitosi digestiva o post-prandial.
- La leucocitosi post-prandial és independent d’haver mastegat bé o malament els aliments en qüestió.
- La multiplicació de leucòcits s’accelera quan els aliments s’han cuinat per sobre de: 87ºC en l’aigua, 70ºC en certes fruites i 97ºC en verdures i oleaginoses. Perque et facis una idea, la cocció vapor, que seria de les més “saludables” arriba a 100ºC.
- Al principi de la leucocitosi s’hi compten 7.000 glòbuls blancs per mil·límetre cúbic. 5 minuts després, 8.000 glòbuls blancs per mmc. 10 minuts més tard, es compten 10.000 góbulos blancs per mmc, 30 minuts després es poden comptar 13-14.000 glòbuls blancs per mmc. El nombre de glòbuls blancs dobla en 30 minuts, no tornant a la xifra normal de 7000, fins després de dues hores.
- La leucocitosi post-prandial s’atenua barrejant en la ingesta una major part d’aliments crus i una menor part d’aliments lleument cuits, però aquesta combinació no atenua l’efecte en combinar aliments crus amb aliments cuinats a elevades temperatures.
- Les cèl·lules que es multipliquen en aquest procés digestiu són les polimorfonuclears, les quals s’encarreguen de lluitar contra microbis i toxines que penetren en l’organisme. Si utilitzem aquest meravellós sistema de defensa del sistema immunològic per fer front a la digestió d’aliments cuits de forma activa i recurrent diverses vegades al dia, el tindrem ocupat i desgastat d’energia i recursos, deixant l’organisme vulnerable a virus, bacteris i cèl·lules canceroses.
En conclusió: L’organisme considera una verdura cuita un patogen del que ha de defensar-se, a causa de no detectar-li enzims, vida, en un conjunt de molècules alterades.
Potser aquest fet pugui no semblar-te prou greu, ja que hem sobreviscut anys funcionant així, però segur que el càncer o una infecció greu sí que t’ho sembla. Doncs bé, fisiològicament parlant (emocionalment és un altre tema), podríem evitar qualsevol malaltia i també l’envelliment prematur si deixem que el sistema immunològic estigui lliure i estimulat per actuar davant d’enemics potencialment nocius com virus, bacteris i cèl·lules canceroses, enlloc de tenir-lo entretingut i desgastat amb una digestió d’aliments no fisiològics.
Què podem fer per evitar la leucocitosi?
Augmentar la ingesta d’aliments crus i intentar que aquests superin el 60% de l’àpat.
Incloure sempre una gran amanida en l’àpat principal
Minimitzar els cuinats i eradicar els processats i fregits.
Referències científiques: