12 juny Reparar i nodrir és la clau per a una vida sana

by

Entrevista a Néstor Palmetti

La llet és en realitat perjudicial per a la salut? La ingesta de blat pot generar afeccions cròniques? És sa menjar carn? L’expert en dietètica i nutrició, Néstor Palmetti, brinda un sorprenent i desconegut panorama sobre la nostra “embrutant” alimentació.

Hipòcrates, considerat el pare de la medicina, va pronunciar fa gairebé 2.500 anys una frase que es tornaria cèlebre: “Que el teu aliment sigui el teu medicament“. Un principi semblant és el que impulsa el reconegut tècnic en Dietètica i Nutrició Natural, Néstor Palmetti, qui porta més de 20 anys pregonant la necessitat que els homes recuperem la nostra real dimensió d’éssers frugívors. Des del seu centre Espai Depuratiu, ubicat a Còrdova, el destacat terapeuta aconsella canviar d’una vegada per sempre els nostres hàbits alimentaris per millorar no només la salut del nostre cos, sinó també la del nostre esperit.

En els seus llibres vostè assegura que els homes estem dissenyats fisiològicament per viure 140 anys i tenir-ne tres denticions. Per què llavors estem com estem?

Per una suma de factors. És obvi que, com a societat, estem equivocant el camí. Quan no arribem amb plenitud al nostre normal temps de vida (com sí ho fan certes cultures), hi ha alguna cosa que no és correcte. Li aclareixo que això no té a veure amb filosofies o “ismes” de moda. Això és fisiologia pura. Quan parlem de salut hem de pensar en el nostre disseny biològic frugívor. Durant cinc milions d’anys d’evolució, vam haver d’adaptar-nos a canvis ambientals i vam sobreviure “gràcies” a la proteïna animal, la cocció i els cereals. Però en lloc de tornar a les fonts, vam culturitzar aquests hàbits “no fisiològics” (per raons addictives) i ara li sumem la industrialització alimentària. És com si tinguéssim un cotxe dissenyat per benzina “súper”, un dia no troba aquesta benzina i fa servir la “comú”. És clar, camina, però amb el temps, si seguim utilitzant la “comuna”, començarem a notar “falles” en el motor. A llarg termini es carbonizará el motor i un dia, de sobte, deixarà de funcionar. Exactament això és el que succeeix en nodrir-nos amb aliments no fisiològics. Per això vivim menys i pitjor. El nostre disseny biològic és per 140/150 anys (tot animal viu entre sis i vuit vegades el seu període de desenvolupament). Aquesta longevitat humana existeix i funciona en diferents latituds i ètnies (hunzas, caucàsics, vilcabambianos). Però es manipulen les estadístiques i per reducció de mortalitat infantil, sembla que augmenti l’esperança de vida. Per exemple, els espanyols estan preveient una esperança de vida de 55 anys a causa dels nens que neixen actualment. Als EUA tenen el 72% de la població amb sobrepès i un autista cada 60/70 naixements (abans era un cada 20.000). És obvi que alguna cosa estem fent malament.

Com vam recuperar, llavors, aquella condició primigènia?

Hem de ser creatius en l’abordatge, ja que som la primera generació exposada a un problema abans inexistent: l’embrutiment corporal. Es tracta d’un fenomen de les últimes dècades, generat per la nostra antinatural forma d’alimentar-nos i el nostre total oblit del manteniment depuratiu. El problema comença quan els aliments que ingerim no estan adaptats a la nostra fisiologia. Llavors, la digestió del menjar és insuficient, la flora es desequilibra, es genera putrefacció, inflamació i alentiment del bol alimentari. Aquesta combinació de factors genera un perillós increment de la permeabilitat intestinal, la qual cosa permet que gran quantitat de macromolècules alimentàries i bacterianes travessin fàcilment la prima mucosa intestinal. D’aquesta manera, gran quantitat de substàncies inconvenients (inclosos ous de paràsits) es bolquen ràpidament al flux sanguini, generant-se greus problemes ulteriors, com el col·lapse hepàtic, les noves parasitosis i la caiguda del sistema immune. És important el que va concloure el metge francès Jean Seignalet, després de 30 anys de tractar i remetre casos incurables: quan les entrades superen les sortides, més tard o més d’hora apareixerà una malaltia.

Llavors, la clau està en depurar i nodrir…

Exacte. Depuració i nutrició són la base del nostre abordatge per recuperar una qualitat de vida plena. Considerem que l’embrutiment corporal crònic és la causa profunda de les mal anomenades malalties. Quan hi ha ordre, ni ens recordem del cos i tot flueix meravellosament: hi ha energia, ganes de fer coses, creativitat, alegria … Quan perdem aquest ordre i depenent de la gravetat del desordre, parlem de símptomes aguts (grip), malalties cròniques (diabetis), malalties degeneratives (càncer) i envelliment prematur. Més enllà dels rètols, són simples estadis del desordre biològic. I si aprofundim, comprenem que són mecanismes de supervivència corporal (homeòstasi orgànica). La hipertensió és un bon exemple. El cor es veu obligat a bombar amb més força, no per capritx o error genètic, sinó per compensar l’espessiment sanguini (embrutiment) i poder garantir l’adequada irrigació. No obstant això, se la considera una malaltia i es medica (embrutant encara més), en lloc de “netejar” la sang.

Com es fa aquesta neteja?

Tornant a les fonts. La nostra inqüestionable naturalesa frugívora satisfà absolutament totes les seves necessitats amb l’aportació de fruites, hortalisses i llavors. No hi ha macro o micronutrient que no estigui adequadament present en aquests grups alimentaris. O sigui que no hi ha excuses científiques ni pràctiques, per no portar endavant l’experiència a casa nostra. No hi ha res a perdre, ni risc de córrer.

Quins són els enemics del nostre cos?

Els aliments no fisiològics. Si bé cada element té la seva fonamentació i particular nocivitat, la característica comuna és la seva moderna preeminència dietària (quantitat) i la seva baixa qualitat. Si aquests elements es fessin servir en baixa dosi i esporàdicament, en un context d’ordre fisiològic (cosa que ha passat naturalment per milers d’anys en cultures longeves), no hi hauria gran problema.

  • En els sucres (sacarosa, xarops d’alta fructosa, midons) tenim el problema de la seva preponderància (els cereals són la base de la “saludable” piràmide alimentària que estimulen governs i nutricionistes), el seu refinament industrial (l’organisme els identifica com reactius a neutralitzar) i la nostra incapacitat fisiològica per metabolitzar tant sucre (resistència cel·lular a la insulina).
  • En els greixos es dóna alguna cosa semblant, agreujat per la cocció i la prepotent irrupció de greixos sintètics (olis transaturats o margarines).
  • Les proteïnes animals (natural aliment d’animals carnívors, però no de frugívors com nosaltres els humans) no escapen a aquests conceptes, a partir de la seva abundant disponibilitat (baix preu relatiu) i deficient qualitat (cria industrial intensiva, feed lot).
  • A això s’agreguen els profusos derivats lactis (l’humà és l’únic animal que consumeix secreció làctia de mamífers, després del seu deslletament)
  • I l’omnipresent soja (lleguminosa inadequada per al consum humà, produïda transgènicament i agressivament processada a nivell industrial massiu).

En el fons, tots comparteixen característiques addictives, en aportar o estimular el circuit dels pèptids opiacis.

¿I què ens va bé?

La resposta és òbvia i reiterativa: els aliments fisiològics, que mai vam haver d’abandonar: fruites, hortalisses i llavors. I, sobretot, són aliments que es poden ingerir sense cocció, un altre procediment que altera, desvitaliza i genera toxèmia quotidiana.

L’aliment cru ha estat la nostra base fisiològica durant milions d’anys i és la base de nombroses dietes terapèutiques que resolen problemes crònics i degeneratius, com diabetis o càncer. En definitiva, com més ens acostem a la puresa fisiològica, més ràpid sortirem del desordre i la malaltia. Contràriament, com més ens allunyem d’aquesta tríada alimentària, major desordre i malaltia conrearem. És simple, contundent, senzill d’entendre i experimentar. Les lleis fisiològiques no són matèria opinable o de disquisició filosòfica. És lògica biològica. I de seguida percebrem el benèfic efecte desinflamant. I no només desapareixen les variades “itis” (sufix inflamatori) dels diagnòstics ortodoxos, sinó que remeten les més variades patologies, des de l’obesitat, a les cardiovasculars, passant per la diabetis, el tiroidisme, la sida i els temuts tumors.

Els aliments saludables

  • Verdures: consumir crues, sense restriccions. S’exclouen la patata, l’albergínia i el moniato.
  • Fruites: Sense restriccions.
  • Llavors: ja sigui senceres o triturades, en amanides o en forma d’orxates. Evitar els cereals que no es poden consumir crus.
  • Algues: poderoses antioxidants. Es poden consumir en amanides, en forma de pols o bé com fulles que s’hidraten en aigua.

Dos consells

  • Recuperar els hàbits de les nostres àvies. Sobretot la purga mensual i la jornada de dejuni setmanal. Per això últim, Palmetti proposa un dia a la setmana en què només es mengi fruita. Així l’organisme descansarà i depurarà toxines.
  • Oxigenació: Practicar respiracions profundes i conscients, fer més activitat física i utilitzar un recurs barat com l’aigua oxigenada apta per a consum humà.

Què cal evitar?

  • La llet i els seus derivats: Partint de la base que qualsevol secreció làctia de mamífers està específicament adaptada al nounat de l’espècie i per nodrir fins al deslletament, és obvi que resultarà poc fisiològica la seva utilització en l’edat adulta. I més encara quan estem creuant barrera entre espècies, sotmetent a la calor i desnaturalitzant per mitjà de processos industrials. Segons Palmetti, la seva ingesta regular genera: “col·lapse” immunològic, desordre intestinal, mineral i hormonal, reaccions al·lèrgiques i inflamatòries, permeabilitat intestinal, col·lapse hepàtic i renal, problemes respiratoris i circulatoris, gran aportació de mucositat congestiva, apatia i addicció. I recomana que cadascú faci la prova de deixar-la per 15 dies i després reprendre el seu consum per veure en directe el seu efecte en l’organisme. Se la pot reemplaçar per la beguda d’alpiste, un poderós antioxidant i generador de benestar i vitalitat.
  • La carn: A hores d’ara està clar que l’home no necessita consumir músculs per generar músculs. El cos humà és un eficaç generador d’estructures proteiques a partir d’ingredients simples (aminoàcids lliures), nutrients de combustió neta i estructura física ordenada i funcional. Fins i tot hi ha molts esportistes famosos que són vegetarians i segueixen guanyant medalles olímpiques.
  • Farines i fècules: Sobretot les de blat, blat de moro i soja. Sí està permès el consum de la farina de blat sarraí (gra de fajol). Diversos factors (sabor, textura, practicitat, manipulació agrícola, baix cost …) han globalitzat el paper del blat com a cereal bàsic. Però potser el factor principal del seu consum massificat i exuberant, sigui el seu efecte addictiu, que fins i tot dificulta la seva eliminació de la dieta. El seu consum és generador de mucositat (congestió de vies respiratòries, moc colònic, restrenyiment, fetge gras) i reaccions al·lèrgiques (la més coneguda és la celiaquia, que ara es mostra associada a desordres ginecològics), però també certes proteïnes del blat modern s’associen a inflamació intestinal, còlon irritable, migranyes, depressió, diabetis, mal funcionament tiroïdal, dermatitis, fatiga crònica i esquizofrènia.
  • Aliments cuinats a altes temperatures: Donada la generació de compostos artificials (cancerígens i mutagènics) i la reacció defensiva que realitza el cos (leucocitosi post prandial). Palmetti recomana l’ús del vapor com a sistema de cocció, tal com ho fan els orientals.
  • Refinats industrials: Sucre blanc, xarop de blat de moro alt en fructosa, farina blanca, arròs blanc, olis refinats i sal refinada. També s’han de rebutjar els aliments que els contenen: aliments industrialitzats, gasoses (que enverinen el cos, sobretot les begudes de cola), panificats, flocs de cereals, llaminadures i productes dietètics tan de moda a la nostra societat.
  • Margarines: Són olis vegetals hidrogenats, gens saludables per a l’organisme. També cal evitar els nombrosos productes massius que els contenen (gelats, lactis, llaminadures, patates fregides, panificats …).
  • Midons: Sobretot els d’aliments no fisiològics (cereals, tubercles com la patata), per l’estimulació sobre fongs i paràsits, per la seva aportació a l’embrutiment corporal, per la seva influència en el desordre glucèmic (resistència a la insulina), per la seva manipulació transgènica (blat, blat de moro) i per la seva condició de fortament addictius.
  • Soja: En forma de llegums, farines, texturitzats, olis refinats, proteïna aïllada o sucs (llet de soja); existeix profusa evidència científica dels problemes que ocasiona el seu consum regular.

Entrevista de l’abril 2014 (per La Gaceta)

+informació sobre Néstor Palmetti a: http://www.espaciodepurativo.com.ar